Se’ns presenten uns dies mogudets, en relació al llibre sobre municipalisme que vem publicar la pasada tardor. El Marc demà dijous estarà a Rubí en una presentació, l’Elisenda ho farà el dimarts a Santa Coloma de Gramanet, i jo mateixa participaré d’una taula rodona a Bilbao en la que podré fer allò de “he venido a hablar de mi libro”. La Mercè i la gent del grup de recerca Parte Hartuz (EHU-UPV) han tornat a organitzar un interesant acte en el que podrem debatre de municipalisme, poder popular i, en definitiva, de com construir democràcia -en un sentit profund del concepte- des de baix. I com fer-ho en un context de deriva populista i de profund atac a drets socials i nacionals.
Consolidar municipalisme alternatiu i popular (o de moviment o com li volguem dir) és fer política des de la proximitat a la vegada que intentar influir en les polítiques públiques locals. Però no només això, és també construir comunitat i donar-li un sentit polític i col.lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers. Aquesta aposta no és nova i s’ha materialitzat des de la transició política en l’articulació de candidatures alternatives i populars i en el treball d'una pluralitat de moviments veinals i ciutadans. Com dèiem en la presentació del llibre, podem entendre aquest municipalisme des d’un sentit ampli o restringit. El primer faria referència al repertori d’acció, anàlisis i estratègies amb les que els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, incloent-hi intervencions tant variades com la protesta, la col.laboració amb el diseny de polítiques públiques d’àmbit local mitjançant processos participatius, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals. I en un sentit restringit del terme entedríem l’articulació per part de diferents moviments socials locals de candidatures electorals amb l’objectiu d’obtenir representació i incidir en el govern.
La participació electoral s’ha de veure, doncs, com una eina més del treball municipalista, valuosa però instrumental. A Catalunya en la darrera dècada s’ha demostrat que és possible recórrer a la representació institucional per part dels moviments socials en muncipis petits, mitjans i fins i tot grans (com Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Manersa o Mataró). Però no és recomanable encara en ciutats metropolitanes en les que no existeix una descentralització política que permet proximitat en l’elecció de representants; en aquests casos és el moviment veinal el que està en peu de guerra treballant per construir municipis inclusius, participatius i ecològicament sostenibles. Tampoc es desitjable presentar-se eleccions pel sol fet de fer-ho. No poden cremar-se etapes. La construcció de la unitat popular no es fa d’un dia per l’altre, ni tampoc impulsada només per un grup d’iguals.
0 comentaris:
Publica un comentari