Construint municipis dels dels moviments socials (article Directa 1)

Aquesta setmana m'han demanat, contrarellotge, un parell d'articles per la Directa i un pel Gara. Els penjo per si us interessen.

Fa un parell d’anys, amb motiu dels 30 anys de les primeres eleccions locals, des de les Candidatures Alternatives del Vallès, en col.laboració amb algunes Candidatures d’Unitat Popular i associacions veïnals, vem organitzar unes jornades sobre municipalisme de moviment. Constatàvem que la política municipal no s’havia fet només des de les institucions i els partits tradicionals, sino que els movimients socials havien jugat i seguirien jugant un paper destacat en la construcció dels nostres pobles i ciutats. No es tractava, però, només d’una mirada històrica, sino de reivindicar aquí i ara una altra manera d’implicar-se en la cosa pública, assajant fórmules diferents a les que ens tenen acostumats partits polítics tradicionals i institucions públiques. I també apuntàvem les potencialitats del treball polític des de la proximitat, des de l’entorn més proper.

Però, a que ens referim quan parlem de municipalisme de moviment? És necessari una visió extensa d’aquest concepte per poder comprendre la complexitat, però també potencialitats i complementarietats, del treball local des dels moviments socials. Així doncs, municipalisme pot entendre’s des d’un sentit ampli o restringit. En un sentit ampli es fa referència al repertori d’acció, anàlisis i estratègies amb les que els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, incloent intervencions tan variades com la protesta, la col·laboració amb el disseny de les polítiques públiques d’àmbit local mitjançant processos participatius, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals. En un sentit restringit del terme entenem per municipalisme l’articulació per part dels diferents moviments socials locals de candidatures electorals amb l’objectiu d’obtenir representació als òrgans de govern municipal i incidir en el govern local.

En definitiva, municipalisme és fer política des de la proximitat a la vegada que intentar influir en les polítiques públiques locals. Però no només això, és també construir comunitat i donar-li sentit polític i col·lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers. Aquesta aposta no és nova i s’ha materialitzat ja des de la transició política en l’articulació de candidatures alternatives i populars en pobles i ciutats mitjanes i el treball del moviment veïnal i ciutadà en les ciutats metropolitanes. Segurament la novetat radica en l’actualitat – una vegada finalitzat el cicle de lluites que va ocupar el final del mil·lenni, 1994/2004- en l’explosió numèrica de candidatures d’aquest tipus, així com en la voluntat de renovació del teixit veïnal.

Així doncs, a Catalunya l’aposta municipalista és un dels camps de batalla pel que han obtat persones i organitzacions de moviments socials. Un camp fecund i amb potencialitats, però també no excempt de desafiaments. A grosso modo, en tenim dos: la competència tècnica i la organització. Necessitem competència tècnica per sortir de falses neutralitats gestores o de discursos estrictamentes ideològics sense plasmació material. Per construir municipis inclusius, sostenibles i participatius - i trobar més respostes a les què ens venen donades - necessitem saber i saber-ne més que els partits polítics i funcionaris de les administracions. I també és imprescindible saber que no estem soles i treballar plegades amb altres iniciatives municipalistes; des de la diversitat de realitats, amb respecte. Recordar, en aquest sentit, que la patent de la unitat popular, del municipalisme alternatiu, o del progrés municipal no està ni ha d’estar en mans de cap sigla. Cada municipi és un món, i cada candidatura o associació veinal un espai plural d’agregació ciutadana. Convé no fer una utilització instrumental del l’àmbit local, som municipalistes perquè crèiem en el treball polític de proximitat. Perquè som ciutadanes i no subdits. Perquè volem dibuixar col.lectivament el nostre futur i lluitar per ell des de l’entorn més inmediat. Perque el món que projectem juntes és molt millor que el que tenen en propietat unes poques.